OMBRES INESTABLES
autor: Josep Vilà i
Teixidó
El llibre de poesia “Ombres Inestables”, en realitat, conté tres suites que constitueixen cadascuna d’elles, en si mateix, un cos poètic:
.-“Psicogènesi”: són 37
poemes de contingut bàsicament existencialista.
.- “Roques ígnies”: són 84
haikus de temàtica diversa.
.- “Espais gravitacionals”
són 36 poemes de caràcter vital.
Diu el poeta: La realització d’un poemari sempre és un projecte incert, de fet, els poemes mai s’acaben del tot. I si bé, en primera instància, aquest fet podria fer pensar en una certa inconcreció, hauríem de concloure després de llegir-los que tot en la matèria és inestable, com aquestes ombres que es desprenen, però, de manera tangible i sorprenent.
Josep Vilà i Teixidó, l’enginyer, el poeta,… ens deixa entrar en el seu món, però no ens deixa respirar: ens travessa de cap a peus. Profeta que fa parlar als déus, que els hi parla amb familiaritat, que els sotmet a un interrogatori sense compassió. Sensual, tendre, místic. Poemes tangibles, corporis, sensuals, transcendents. La cristal·lització dels instants sota un ritme trepidant.
Els haikus que desgrana a la suite central, són cops de martell. Ho diu tot en tres línies… Te’ls deixa al cervell com si t’hagués inoculat una droga. Llavors, qualsevol cosa pot passar.
I al pròleg, l’astròloga (…i fil·lologa) Gemma Blat, parlant d’ell diu:
“Fer un poemari titulat “Ombres inestables” és la voluntat del poeta per connectar amb aquella part més profunda d’ell mateix, que de tan fonda fins i tot apareix ennuvolada, plena de boires, amagada, tergiversada... però a la qual el poeta, amb la seva mirada més neta i primigènia, vol arribar-hi...
M’atreveixo a dir que el poeta segueix el dictat de les
seves paraules, talment com si fossin revelades, d’allò que no sempre està a
l’abast de la consciencia, i que té fins i tot continguts místics.
És en aquest viatge a les profunditats, on en Josep Vilà
dibuixa i desdibuixa la seva ànima en l’ombra. I això ens arriba a nosaltres
des de l’autenticitat, sense màscares ni subterfugis, tal com raja i tal com
sent, que per alguna cosa un poeta no enganya i, per sobre de tot, és.”
Les paraules del poeta en el seu poema ANIVERSARI
Aniversari
El temps precís. La sorra.
L’abraçada d’un foc que et crema.
Immòbil!, com un déu
invisible.
Infinitament lleuger de gravetats,
Infinitament lleuger de gravetats,
ple de camins foscos.
¿Era avui, o era ahir quan
vaig néixer?
¿Tornava de la llum espessa,
o venia de nou a vosaltres?
¿Tenia prou vida per morir,
o prou mort per tornar a viure?
¿Tornava de la llum espessa,
o venia de nou a vosaltres?
¿Tenia prou vida per morir,
o prou mort per tornar a viure?
Arrossego les onades
d’angles impossibles.
Les volutes m’ennueguen de preguntes.
Les volutes m’ennueguen de preguntes.
Ara miro aquest paisatge.
Reso.
Combrego l’instant amb vosaltres
—i vosaltres calleu, i mireu la nit—
mentre cau la pluja com un fil
trenat d’infinitud i de saviesa.//
Reso.
Combrego l’instant amb vosaltres
—i vosaltres calleu, i mireu la nit—
mentre cau la pluja com un fil
trenat d’infinitud i de saviesa.//
