Del llibre: OMBRES INESTABLES
Autor: Josep Vilà i Texidó
Suite II: Roques ígnies
La prologista Gemma Blat ens diu:
Als haikus de la segona part —aquests poemes d’origen japonès, de
disset sil·labes en format de cinc-set-cinc—, curts i expressius, el poeta ens
recorda amb una cita de l’Octavio Paz que podem parlar amb les coses que ens
envolten. Penso que aquest és un intent dels poetes, i també dels que no ho
som, de convertir la matèria en vida i és, des d’aquesta perspectiva, que el
poeta personifica els elements i ens pot dir:
‘Camina
l’ombra’ o ‘un cel tremola’, o ‘un llum
es gronxa’, o ‘cauen silencis’ o
fins i tot ens diu una cosa tan senzilla com ‘neixen les flors’ que tots hem incorporat al nostre llenguatge més
usual, però que en realitat és una frase poètica.
En Josep Vilà, acaba la segona suite
del llibre amb aquest bellíssim i esfereïdor haiku, en el que amb quatre paraules ho diu tot, on obre la clau
del sentit mateix de l’existència. Diu:
‘Malèvol,
signo
l’angoixa,
divergeixo
de mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada