OMBRES INESTABLES / Psicogènesi / Viatge geomètric





























Viatge geomètric


No pensis.
No cal que pensis,
ni que diguis res,
ni que sàpigues on vaig;
ni cal que segueixis les vorades,
ni les cantonades fràgils que delimito.

Marxo,
i no puc trobar-me el pensament.
Al meu davant,
és el camí que marxa
… i a les andanes:
empentes, crits,
un cor,
una veu.

Estranyes mirades.
Tot és ple de mirades estranyes,
perdudes, enganxades als ulls de bou.

Vidres
—on s’entreveuen
les vies de fusta negra,
les travesses de sal,
el quitrà.

El dolor se’m clava dins.

És el que sembla:
un viatge geomètric
que em retorna a l’infern.

I no puc marxar.
Ho manen ells
—els que viuen sense viure
per les tenebres del no-res,
i reposen de lluny estant—,
mentre riuen
i tornen a riure
dels meus pecats, petits com pedres,
dels pecats miserables,
imperceptibles,
que llenço ara mateix al riu

—assedegat
de flors
i de quimeres. //


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada