Aparició

Aparició 

 

 

Les antigues presències

burxen els records

i em lliguen a una teranyina

que subjecta els fets passats

i la memòria fosca.

 

Els dits busquen les empremtes,

-la tendresa infinita

que es deleix per ser

ella mateixa-

 

El cos necessita acariciar altres límits,

-la plenitud dels cossos

que es donen tots sencers-

 

L’ànima vol sobreviure

al fantasma de la culpabilitat

i de l’absència…

 

A fora,

el tràfec de la gent ofegava el crit,

però el crit hi era.

No se sent cap veu,

però les veus hi eren.

 

Les paraules són un reflex a l’horitzó dels vidres.

 

D’on ha sortit?

 

-La visió capgira qualsevol fet,

és una crida des del fons d’una mirada.

Pell amb pell.

Cabells encesos.

Un cos en harmonia.

L’altre cos

és tot fet d’aigua:

un silenci d’amanyacs,

un calze en comunió.

 

Les mans em parlen com si fossin paraula de déu.

Han desaparegut les ferides mal cosides.

 

-El vent no para mai- penso,

només hi és,

només es mou,

només reposa,

no hi ha contrasentit.

I tu m’omples l’espai

amb la teva presència:

un teulat de flors esteses,

un escamot de campanes

que tremola.

 

Tot

m’és donat.

 

Els fets succeeixen,

fan camí.

Els avantpassats es retroben.

Els somnis són una vetlla ran de mar:

la substància perfecta

d’un pensament al paradís.

 

Enrenou de cortines.

Llum velada de paraules.

Les carícies embolcallen un desig de llavis.

En el palmell de la mà hi resa la saviesa:

la plenitud de la llum

en uns ulls plens de miracles.

 

Aparició certa.

Els àngels no hi són.

 

Al teu voltant tot s’atura.

 

Sembles una marededéu.          

 

 

 

Josep Vilà i Teixidó