Respiro

Respiro

Lentament
avanço
amb el ritme
de la saviesa
que no sap.
Ressegueixo
penitent
les vorades de paper
que s’omplen de paraules.
Palpo
les petjades
en el fang ressec
dels senyals espuris.
Camino
per la boira
enganxosa
i fràgil
que es deleix de mi
per ofegar-me.

M’enamoren
les pluges de nit tendra
i el foc d’aigua
que em regalima la pell
i m’omple els sentits
amb crits de pedra.

Els dimonis em rebutgen.
M’escolten els profetes.
No parlo gaire.
Somio.
No sóc res,
respiro
només respiro,
res de l’altre món
- un somni.

Deixar-me.
Buidar-me.
No ser altra cosa
que camí,
llunyania,
onada,
desert,
moll de tu
afamat de carícies,
al teu bosc
dins del calze
de les foranques
on habites.

La tendresa
em desfà
- cel

només
instant
- ara mateix

quan em llegeixes.

Josep Vilà i Teixidó