Virtualitat

Virtualitat

 

 

Davant teu

el silenci.

 

Els homenatges

són lluny

i els fantasmes

passegen per la finestra.

 

-Qui parla?...

no res,

coses teves,

o de les altres presències,

tan absurdes com tu

que volen sobreviure

encara una mica més.

 

Xàfecs de llum.

 

Absents de mirades

les teves carícies

dibuixen pintades

a les parets dels dies.

 

Rere el mirall ressonen els corbs

amb un so metàl.lic d’ales negres.

 

Endevino el retorn

cap a la terra dels rosegadors

i de les entitats eternes.

 

El cos no s’ha fet de fang:

som moneda de canvi,

una absurda jugada de distracció

com l’enganyifa d’un joc de taula.

 

-Una altra vida, si us plau!

repeteix la poderosa veu

d’una rondalla

monòtona i solitària.

 

Som la virtualitat d’algú

que vol distreure’s,

 

ho sabria del cert,

si no fos,

que encara respiro.

 

 

Josep Vilà i Teixidó