M'aferro a tu

M’aferro a tu

M’aferro

a tu i a la penombra

que desprens,

i al teu cos,

i a la teva cendra,

i al llit on jeus

que em crema

i em subjecta.

I tu i jo

endinsats, arrelats

l’un amb l’altre, i l’aire

dels llençols que es torna dolç

i càlid, indescriptible,

o no, potser tenim

només una conversa,

una conversa

de tremolors i de frisances,

i el retorn de déus impassibles

que ens miren

i no paren de mirar-nos

i la mirada se’ls perd

en un desert o en un paradís

lluny de nosaltres.

I el llum d’una tauleta, i la nit

que cau i et projecta

cap a mi i jo em projecto a tu,

sense adonar-nos

que som aquí,

que hi som

aquí.

I el desig,

i el combat on les armes

són tendreses,

on l’espai nocturn

sobrevola pells de seda,

i la pruïja del cos

cau

en una possessió

infinita del temps

i la consciència.

I tu, en un roig encès

de mil oratges, m’amares

de carícies i em xopes

dels teus mars.

I la nit del temps

s’atura, i vol dir alguna cosa

i s’ho pensa, i calla,

i fuig, i ens deixa.

I just després, tot

es transmuta en un silenci

de mirades.

I de nou m’aferro

a tu i a la penombra

que desprens,

i al teu cos,

i a la teva cendra,

i al llit on jeus

que em crema

i em subjecta,

igual que sempre,

de molt abans,

quan tu i jo,

ja érem.

Josep Vilà Teixidó 

 

 

http://www.thesecretlarevista.com/ca/42/2208/M%E2%80%99aferro_a_tu.html